Què són les al·lèrgies?

L’al·lèrgia és una resposta immunològica exagerada de l’organisme a l’entrar en contacte amb substàncies o elements externs (al·lèrgens), que generalment no són nocius i no afecten les persones que no en són al·lèrgiques. Els al·lèrgens més comuns són els àcars de la pols, el pol·len, el pèl d’animals i les espores dels fongs. La reacció al·lèrgica també pot ser provocada per aliments, làtex, medicaments, picades d’insectes (vespa, abella), etc.

En els darrers anys s’ha observat un increment en el nombre de persones afectades per al·lèrgies en els països desenvolupats. Els factors que podrien explicar-ho són diversos, però destaquen els genètics i els ambientals. Alguns dels factors ambientals més importants són la contaminació (principalment la derivada de la combustió de productes derivats del fuel), i també viure en un entorn amb bones condicions sanitàries i higièniques: aquest fet fa que s’hagin reduït els gèrmens amb els quals el nostre sistema immunitari ha d’enfrontar-se, i aleshores reacciona atacant substàncies que no són nocives.

Les al·lèrgies es poden relacionar amb malalties de l’aparell respiratori com l’asma, la rinitis i la conjuntivitis; malalties de la pell com l’èczema i la urticària, o amb reaccions greus d’inici ràpid que afecten conjuntament la pell, l’aparell respiratori i el cardiovascular (anafilaxi).

Quins són els símptomes més comuns?

Els símptomes poden variar d’una persona a una altra. Els més comuns són:

  • Tos i dificultat per respirar
  • Picor al nas, als ulls, al coll, a la pell,…
  • Erupcions cutànies
  • Llagrimeig als ulls i conjuntivitis
  • Secreció nasal
  • Esternuts
  • Mal de cap
  • Urticària
  • Sibilacions

Quines són les causes?

Quan el sistema immunitari ha fabricat unes defenses (anticossos) que reconeixen un al·lergen determinat, es produeix l’alliberació d’unes substàncies químiques (per exemple, la histamina) que desencadenen una reacció, de gravetat variable, que provoca els símptomes de l’al·lèrgia.

El nostre cos entra en contacte amb l’al·lergen de maneres diferents:

  • Per contacte directe amb la pell o les mucoses.
  • Per inhalació.
  • Per ingestió.
  • Per injecció.

Al·lèrgia al pol·len, als àcars de la pols, al pèl d’alguns animals i a les espores dels fongs

La reacció al·lèrgica es desencadena quan un determinat al·lergen (pol·len, àcars de la pols, pèl d’animals o espores de fongs) entra en contacte, per via respiratòria i/o ulls (i en quantitat suficient) amb una persona sensibilitzada.

La majoria de les plantes que produeixen al·lèrgia pol·linitzen en els mesos de primavera (encara que algunes ho fan a la tardor i a l’hivern). El període de pol·linització de cada espècie és similar d’un any a l’altre, tot i que les concentracions ambientals de pol·len poden ser molt diferents en funció de factors climàtics (vent, pluja, etc.).

El diagnòstic

Els al·lergòlegs són els metges especialistes que fan el diagnòstic de les al·lèrgies i poden indicar les mesures preventives específiques així com el tractament més adient en funció del tipus d’al·lèrgia que presenti la persona afectada. El Dr. Roberto Mendez Infante és l’al·lergòleg del nostre centre Sanna. 

Algunes de les proves que pot demanar que es realitzin són:

  • Proves cutànies: consistents a inocular l’al·lergen a la pell i veure si produeix reaccions locals.
  • Anàlisi de sang: per determinar la presència d’anticossos específics per a determinats al·lèrgens.
  • Proves d’exposició controlada: quan el diagnòstic encara no és clar, es pot realitzar un test de provocació ocular, nasal o bronquial amb l’al·lergen en estudi per demostrar la seva causalitat en l’al·lèrgia respiratòria, o un test d’exposició oral o injectat amb l’aliment o el medicament sospitós, per comprovar la relació entre la ingesta i els símptomes. Aquests tests es fan a l’hospital.

Quins tractaments hi ha?

Els medicaments que alleugen els símptomes respiratoris més utilitzats són els antihistamínics orals i els corticoides nasals per a la rinoconjuntivitis, i els broncodilatadors i corticoides inhalats per a l’asma.

En el cas d’anafilaxi o reacció al·lèrgica greu, cal injectar-se adrenalina (epinefrina) immediatament, i es requereix assistència mèdica urgent.

La immunoteràpia consisteix en l’administració, per via subcutània o sublingual, de dosis progressives fins arribar a una dosis de manteniment, d’un extracte derivat de la font al·lergènica durant un període d’entre tres i cinc anys. L’objectiu és aconseguir que el sistema immunitari deixi de considerar aquell element com a estrany i no es produeixi l’al·lèrgia.

La immunoteràpia s’utilitza especialment per a l’al·lèrgia al pol·len, als àcars, al pèl d’alguns animals, a les espores dels fongs, i a les picades de vespa i abella.

 

Per a més informació, no dubteu en posar-vos en contacte amb el nostre centre.

Per a demanar una cita amb l’al·lergòleg, podeu trucar al 972 23 99 05 / 638 59 07 07.